Blog | Pàgina 2 de 5

Panoràmica d'Oliana. Foto G. Portabella

Pels voltants de Oliana i Peramola

La conca d’Oliana és una petita plana que ocupa una posició central en la comarca natural anomenada Ribera de Segre, Urgell mitjà o Segre Mitjà, en els Prepirineus, entre la plana de les Terres de Lleida i les muntanyes dels Pirineus i que està presidida per les poblacions d’Oliana i Peramola. Forma un petit eixamplament a tots dos costats del riu Segre, formant un suau pendent més ample pel costat de Peramola i una mica més estreta a l’est d’Oliana i que es troba encaixada entre els serres d’Oliana i la de Sant Honorat, la cua del pantà de Rialb al […]

Eres d'evaporació de Gerri de la Sal. Foto G. Portabella

Gerri de la Sal, el Salí del Pallars Sobirà

Al final d’agost, si la climatologia ha acompanyat, l’Alfolí o Casa de la Sal de Gerri estarà ple amb la sal recollida durant l’estiu i a punt per a ser venuda. Aquest element tant important per a la vida de les persones va ser també un dels principals fonaments de l’economia d’aquesta vila. És per això que els dos edificis més grans de Gerri són el magatzem de la sal i el Monestir de Santa Maria de Gerri. Us proposem recórrer alguns dels camins que van segui en el comerç de la sal. Un dels més espectaculars és el recorregut […]

Bosc de Virós. Foto: G. Portabella

Boscos de ferro: el Bosc de Virós

La tranquil·litat i el silenci que sentim mentre passegem pels boscos de Virós són molt diferents del què s’escoltaven en segles passats, quan la industria del ferro estava en el seu màxim a les valls pirinenques. Per a la industria del ferro cal, com és evident, l’existència de mineral de ferro, però també cal que hi hagi abundància de fusta per a fabricar el carbó dels forns i d’aigua per a moure els martinets de la farga. En èpoques medievals, la mena extreta de les mines es fon amb el carbó vegetal en uns forns per extreure’n el mineral de […]

Panoràmica des de la Creu de Codó. Foto G. Portabella

Pels voltants de Sant Llorenç de Morunys

Situat a la capçalera del riu Cardener, en els Prepirineus del Solsonès, Sant Llorenç de Morunys domina una plana inclinada cap a llevant entre mig d’escarpades serres. Aquest és un espai agrest i de relleu complex que no ens defraudarà. Us proposem quatre rutes que ens permetran visitar Sant Llorenç al finalitzar la caminada. Si busqueu frescor, la ruta de les Fonts del Cardener és una bona tria mentre que si el que voleu és gaudir de panoràmiques, les altres tres opcions són molt bones. Sant Llorenç de Morunys ja surt en un document de l’any 910, on diu que […]

Avetosa de la Mata de València. Foto G. Portabella

L’avetosa de la Mata de València

A Catalunya tenim grans masses forestals, sobretot les relacionades amb el clima mediterrani. Si volem conèixer les avetoses, boscos propis del centre-nord d’Europa, ens cal anar als Pirineus. Per trobar els millors boscos d’aquestes coníferes, hem de buscar zones orientades al nord, obertes i per entre els 1500 i els 1800 metres d’altitud, encara que a la Val d’Aran, també els podem trobar a partir dels 1300 metres. El gran port dels avets, de més de 30-45 metres d’alçada i la quasi inexistència de vegetació al sotabosc, fa que els avetoses tinguin un aspecte majestuós. Per aquest estiu us proposem […]

Estany de la Pera. Foto G. Portabella

Els estanys dels Pirineus de Lleida

El destí de moltes excursions de l’estiu és algun dels estanys que trobem a les parts altes dels Pirineus. Aquest rosari d’estanys, estanyols, molletes i làmines d’aigua són el resultat d’uns fenòmens geològics que ens porta molt temps enrere, quan gran part de l’hemisferi nord estava coberta pels gels. La força erosiva de les glaceres han donat la forma en U de les valls mentre que a la seva capçalera s’han format uns petits relleixos, ara ocupats pels estanys i molleres. A l’hivern, aquests circs glacials encara estan coberts per la neu i un cop el mantell blanc es fon, […]

Santuari de Montgarri. Foto G. Portabella

Camins de l’exili als Pirineus de Lleida

La situació de suposada neutralitat del nostre país un cop acabada la Guerra Civil va afavorir que els Pirineus veiessin creuar prop de 80000 persones entre els anys 1939 – 1944, fugint del conflicte de la Segona Guerra Mundial. Avui podem rememorar algunes de les rutes utilitzades per tres grups de persones: resistents, aviadors aliats i jueus, ascendint fins els ports de muntanya dels Pirineus de Lleida. Ara, al caminar aquestes rutes gaudirem de la solitud i bellesa d’aquests indrets i al mateix temps, si ens imaginem la situació de fam, esgotament, manca d’equipament tècnic, etc., de totes aquelles persones […]

Panoràmica de la SEu d'Urgell. Foto G. Portabell

A peu pels voltants de la Seu d’Urgell

La població de la Seu d’Urgell està enclavat a la plana pirinenca, sota un petit turó a l’afluència del rius Segre i Valira i que és el centre de la comarca de l’Alt Urgell i seu del bisbat del mateix nom. És també el centre històric de l’antic comptat d’Urgell i que es correspon amb l’Urgellet, la comarca natural que s’estén al voltant de la ciutat. Les rutes que us proposem en l’article ens permeten explorar els voltants de la Seu i al ser propostes curtes, destinar una mica de temps per visitar la ciutat i els seus equipaments culturals. Totes les […]

Detall del cementiri de Maldà. Foto G. Portabella

Els petits cementiris de les comarques de Lleida

La mort i el que hi ha més enllà ha estat un tema clau per a la humanitat. En la nostra societat cristiana, l’element representatiu de la mort són els cementiris i a les comarques de Lleida la seva varietat és tant gran com les diferencies del territori, des de la muntanya fins la plana. Per aquells que són curiosos de mena, us proposem visitar espais normalment fora de les rutes turístiques i que us ajudaran a comprendre la societat on estan construïts. Segur que us sorprendran. Els cementiris Els cementiris són espais sagrats i amb un fort vincle emocional […]

Església de Sant Vicenç, la Torre de Cabdella. Foto G.-Portabella

Caminant per la Vallfosca

La Vallfosca pren el nom pel curt nombre d’hores que gaudeixen en aquesta vall allargada i orientada seguint la direcció nord-sud i que en canvi és una vall que destaca per ser una de les valls que il·lumina Catalunya amb l’energia elèctrica que l’hi proporciona. És una vall molt compacte, estreta i allargassada i envoltada per pics i carenes amb altures superiors als 2000 metres i que a mesura que ens acostem a l’extrem nord, a tocar el Parc Nacional d’Aiguestortes i Sant Maurici superen els 2600 metres i estructurada al llarg del cabalós riu Flamisell. Aquest relleu i l’especial […]