Les Trementinaires
Tuixent, El Cadinell i la Torreta de Cadí al fons. Foto G. Portabella

Les Trementinaires

El saber ancestral relacionat amb les propietats medicinals de les plantes i els usos les elaboracions s’havien transmès de generació en generació dins l’àmbit femení i a causa de la crisis econòmica i social del segle XIX a les valls de Tuixent i la Vansa, als peus de la Serra del Cadí, es va iniciar una experiència empresarial “innovadora” per l’època:  sortir de casa a peu per tal de guanyar-se la vida mitjançant la recol·lecció d’herbes remeieres i preparats com ungüents o pomades, pegats, i xarops que guaririen malats de moltes masies d’arreu de Catalunya. Ens referim a les trementinaires.

La tasca de les trementinaires seguia el cicle de les estacions: a partir del mes de maig, i durant tot l’estiu, es dedicaven a la collita de les plantes medicinals necessàries per a l’elaboració dels remeis. Les deixaven assecar, les trituraven i les classificaven per poder envasar-les en coixineres. A l’agost, extreien la trementina dels pins i l’envasaven en llaunes. Això s’havia de fer amb la màxima celeritat, per evitar que la resina perdés propietats medicinals. Així, habitualment, una jornada de collita la seguia una llarga nit de preparació del remei. A partir de finals d’agost, recollien bolets, els enfilaven en fil de cotó i els penjaven també perquè s’assequessin. A principis de novembre marxaven per vendre els seus productes, però per Nadal tornaven amb la família. La segona sortida començava a mitjan gener i durava fins al voltant de Setmana Santa.

Les trementinaires caminaven sempre per les cabaneres o vies de la transhumància de bestiar, evitant tanmateix les gran poblacions. Gairebé sempre anaven de dos en dos, una que coneixia l’ofici i una ajudanta o aprenenta, generalment de curta edat, que solia ser gairebé sempre de la seva mateixa família: mares amb filles, àvies amb nétes, ties amb nebodes.

També en alguna ocasió s’ajuntaven dues trementinaires. Quin equipatge duien? a més del farcell de tela amb una muda, una mica de menjar i un ganivet, carregaven totes les fundes de coixí que havien omplert amb herbes; lligades a les espatlles, penjaven les llaunes amb la trementina i altres resines.

Pel camí, o quan arribaven a una masia o llogaret on pernoctar, preparaven unguents o pomades a base d’herbes triturades, i greix de porc o gallina, pega negra o fins i tot cera.Un cop cuit, es colava i es guardava en pots de vidre per a ús extern i així la familia en tenia per tot l’any. Els “emplastes” o “pegats” eren molt coneguts per a la seva utilització i consistien en untar sobre un drap de cotó o lli una mica de trementina, greix, ou, cera o mel. S’escalfava el drap i s’embolicava la zona afectada de forma ben subjecte. N’hi havia que en comptes del drap utilitzaven una fulla de col !. Aquests es deixaven fins que es desenganxaven de la pell.

Les guaridores deien que “la trementina xucla el mal de dins i el porta cap a fora”.

Amb l’obertura del Museu de les Trementinaires a Tuixent l’any 1998, es va revaloritzar la feina feta per aquestes dones valentes, que empreses per la necessitat, van ser capaces de anar pel món com deien elles, per guanyar uns diners que servirien per al sosteniment familiar.

Nosaltres, ara, podem conèixer l’àmbit i aquesta sorprenent història i els remeis que utilitzaven aquestes dones, visitant les valls de Tuixent i la Vansa. Una parada essencial és el Museu de les Trementinaires, obert només els caps de setmana. Per conèixer els horaris i investigar sobre les exposicions podeu visitar l’enllaç http://www.trementinaires.org/. El segon espai d’interès és el Centre de Flora del Parc Natural del Cadí-Moixeró,  http://centre.tuixent.cat/.

Des del Museu de les Trementinaires i el Parc Natural del Cadí-Moixerò ens proposen dues rutes per conèixer la diversitat de plantes:

Des dels allotjaments Benvinguts podreu relaxar-vos un cop torneu de les vostres descobertes, assecar les botes i la roba a més a més de gaudir de la gastronomia local. Els establimetns propers són el Molí de Gósol, el Camping Cadí-Vacances i l’hotel Franciscó, tots tres a Gósol, l’Hotel l’Avet del Port del Comte, l’Alberga Torre del Baró a Sant Llorenç de Morunys i a la Seu d’Urgell, els hotels Nice i Andria.

Text adaptat per Gonçal Portabella a partir de Judith Mira