Ferros i ferratges dels Pirineus
Detall de la decoració de la porta de Santa Maria d Covet, Pallars Jussà. Foto G. Portabella

Ferros i ferratges dels Pirineus

Ara vivim en l’època del silici, on aquest element ocupa un paper  molt important en la tecnologia actual, però fins no fa gaires anys, l’element essencial va ser el ferro i els Pirineus de Lleida van ser un dels llocs on es produïa a Catalunya.

Us convidem a mirar amb més detall, els elements fets d’aquest metalls que podem trobar en les rutes pels Pirineus i les Terres de Lleida.

Des del final del neolític fins ben entrada la nostra època, el ferro ha estat utilitzat com a material per fabricar eines, armes, elements decoratius i en el moment que la producció es va industrialitzar, pels seus usos amplien l’àmbit, com es el de la construcció o la fabricació de maquinària.

En un article anterior, Boscos de ferro: el Bosc de Virós, varem parlar dels llocs dels Pirineus on es va produir ferro. Aquest escrit, en canvi, es centra en els objectes de ferro, sobretot de l’època medieval, època de les que en el nostre territori en tenim molts exemples entre els que podem destacar la decoració de les portes ferrades d’esglésies del segles XII, reixes gòtiques i en altres elements mes comuns com forrellats i picaportes  que trobem en moltes cases.

Per veure gran part d’aquests objectes cal anar als museus, tant als episcopals com els etnogràfic.  Afegir nom museus. Les col·leccions d’objectes metàl·lics ocupen un lloc menys destacats que la pintura i l’escultura i per trobar objectes originaris dels Pirineus, en general cal anar a fora d’aquest àmbit. L’Ecomuseu de les valls d’Àneu té una col·lecció d’estris d’ús quotidià mentre que el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona  i el Museu Diocesà de d’Urgell tenen objectes relacionats amb el culte.  Altres col·leccions relacionades amb la forja, són les que tenen el Museu Episcopal de Vic i al Cau Ferrat de Sitges, així com també el museu etnogràfics de Ripoll.

Pel territori encara es poden observar molts elements elaborats de ferro , tant es el cas d’objectes utilitzats diàriament així com altres que tenen un us decoratiu.

Objectes de ferro d'Ossera, Alt Urgell. Foto G. Portabella_DSC05848_

Objectes de ferro d’Ossera, Alt Urgell. Foto G. Portabella_DSC05848_

Del primer grup, i fora de les eines i maquinària, per qualsevol lloc trobem elements  construïts amb ferro i fàcilment observables en els carrers i façanes de qualsevol poble i ciutat. Ens referim a les reixes, balcons, fonts, etc. però també a altres elements mes humils com els picaportes i els tiradors. En molts pobles de la muntanya trobem encara picaportes i tiradors  medievals, fets amb els nostres ferros i decorats amb motius utilitzats en els elements de les esglésies. Si la nostra ruta en porta per qualsevol poble, només cal parar una mica d’atenció i en descobrirem algun. Hi han casos molt curiosos, com pot ser en el poble d’Ossera, on trobem una magnifica colecció en moltes de les seves portes de tiradors fets amb una anella plana de ferro decorada amb un motiu en ziga-zaga i acompanyat de punts.

Un altre dels elements d’ús quotidià serien els ganivets on la ciutat de Solsona destaca per la qualitat de la seva producció.

En el cas dels elements decoratius, un cas singular són les  portes ferrades medievals. D’aquestes n’hi han molt poques i  paga la pena allargar la nostra excursió per anar a veure-les. A lleida tenim dos exemples magnífics, una a l’església de Santa Maria de Covet, al Pallars Jussà i una altre a l’església de Sant Julià de Canalda.

A Catalunya, segons un estudi de la doctora Lluisa Amenos, les portes ferrades es poden classificar estilísticament en cinc grups i aquestes dues pertanyen al mateix. La de Covet es considera feta els segles XII, igual que la decoració de la portalada i ens mostra un desenvolupament molt gran de l’art de la forja, fins i tot en llocs allunyats dels centres de poder o de pelegrinatge.

Rutes

Ruta de BTT Suterranya – Covet – Suterranya.

Ruta circular de nivell moderat, de 46,18 km de distància i amb 807 metres d’ascens acumulat que recorre tota la Conca de Dellà, combinant pistes de terra i carretera asfaltades.

En btt pel Solsonès. Itinerari 11. Canalda – Odèn – Serra de Querol.

Ruta circular, de nivell exigent a dur, de 43.6 km de distància i de 1693 metres d’ascens acumulat.

Aquesta ruta forma part del llibre En BTT pel soslsonès de la editorial Cossetània

De Sorribes de la Vansa fins Ossera

Ruta lineal, de 5 km de recorregut (només anada) i de nivell moderat, amb 120 metres de desnivell.

A Ossera, tenim serveis, bar i restaurant.

 

Allotjaments Benvinguts a prop de Covet, Canalda i Ossera

A prop de les rutes proposades hi han allotjaments de Benvinguts, on trobareu els serveis per fer que les vostres rutes siguin un exit.

 

Per saber més dels ferros dels Pirineus

La Lluisa Amenós, Doctora en Historia del Art per la Universitat de Barcelona disposa d’uns excelents treballs relacionats amb la forja i en la seva pàgina també trobem un bon directori de bibliografia relacionada. http://lluisaamenos.blogspot.com.es/ i www.actiweb.es/lluisaamenos

Articles i informació més general sobre la forja:

http://mondelaforja.cat/

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es