Les cases de tàpia de la plana de ponent
Edifici de tàpia. Anglesola. Foto G. Portabella

Les cases de tàpia de la plana de ponent

Si volguéssim reescriure el compte dels tres porquets caldria afegir un quart, que hauria construït una casa de tàpia sense haver de treballar tant com ho va haver de fer el porquet de la casa de pedra o de maons. Això l’hi hauria permès fer una casa sòlida, econòmica, amb un gran estalvi en el transport de les pedres i on no s’utilitza ciment. Però es que a més a més, hauria construït una casa sostenible, amb una gran inèrcia tèrmica i que és també molt bon aïllant acústic.

Això és el que coneix la població de les Terres de Lleida, que viuen en cases de tàpia, fetes amb terra compactada i on es va conservar la seva construcció fins els anys 60.

La tàpia és una tècnica molt antiga, d’origen neolític i molt popular a l’època romana,medieval i contemporània de tota Europa i nord d’Àfrica, lloc on encara s’utilitza. El web FemPratrimoni estima que el 15% de la població viu en edificis fets de tàpia. A la península ibèrica es va utilitzar amb molta profusió. A casa nostra trobem ases fetes amb tàpia arreu, encara que moltes vegades els murs fets amb aquest material estan amagats sota altres materials, fossilitzant-la.

Per construir amb tàpia, calia per descomptat, seleccionar la terra que té amb una proporció correcta d’argila i graves. Amb l’ajuda d’un encofrat de fusta d’un metre d’altura, la tapiera, s’hi aboca terra que es va compactant o maçonant. Un cop el material de l’interior d’aquest encofrat està compactat i sec, es mou lateralment per anar construint la filada. Per fer-ho, es treuen les barres de ferro, risells o agulles, que subjecten l’encofrat per la part inferior. Per construir en alçada, es col·loca l’encofrat a sobre la filada anterior fins a completar l’edifici. Finalment es recobrien els murs amb un arremolinat de calç. On no es conserva aquest arremolinat es poden observar els forats deixats pels risells, les barres inferiors de l’encofrat.

A les Terres de Lleida, espai on no hi ha gaire pedra, la construcció es va estendre fins als anys 60 del segle XX on encara es podien trobar colles de tapiadors, és a dir, persones que construïen mb la tècnica de la tàpia. Trobem en moltes poblacions cases fetes de tàpia, encara que amagades sota la capa d’enllustrat de calç o ciment que les protegeix de l’humitat no distingim amb quin material han estat fetes. En canvi, en les construccions rurals, més humils i als afores dels pobles, és fàcil identificar edificis agrícoles o bé alguns murs onel material amb el que estan fetes és la terra compactada.

Un altre cas és en les construccions històriques defensives, com són el cas de les muralles de Balaguer o el castell d’Alguaire.  Algunes de les torres d’origen musulmà que estaven construïdes de terra, es van folrar en l‘època medieval amb pedra. Un exemple seria la Torre del Caragols a Ponts.

Allotjaments Benvinguts a les Terres de Lleida

Per utilitzar com a base per les vostres descobertes podeu utilitzar els establiments de Benvinguts propers: Bon Pas Rural, a Boldú, Cal Comabella, a Balaguer, Apartament Perebep a Linyola,

 

Enllaços per conèixer més sobre la tàpia

A Internet hi ha molta i variada informació sobre la tàpia. Aquets són alguns exemples:

L’article molt escuet a la Wikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A0pia

La restauración de la arquitectura de tapia en la Península Ibérica: http://www.restapia.es/

treball d’investigació sobre l’arquitectura de terra. Disposen de gràfics molt ben fets sobre aquesta tècnica constructiva i les seves variants.

CATapia. LA ARQUITECTURA DE TAPIA EN CATALUÑA https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/48514/Memoria.pdf?sequence=1

Les construccions de terra a Catalunya: La tècnica de la Tapia: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/93408

Tesis dedicada a la tècnica constructiva de la tàpia a Catalunya.

 

Construccions de terra a la Plana de Lleida

http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/208946/Navarro.pdf?sequence=1 on es fa referència a edificar amb materials naturals, entre ells la terra compactada.