Caminant per la Vallfosca
Església de Sant Vicenç, la Torre de Cabdella. Foto G.-Portabella

Caminant per la Vallfosca

La Vallfosca pren el nom pel curt nombre d’hores que gaudeixen en aquesta vall allargada i orientada seguint la direcció nord-sud i que en canvi és una vall que destaca per ser una de les valls que il·lumina Catalunya amb l’energia elèctrica que l’hi proporciona.

És una vall molt compacte, estreta i allargassada i envoltada per pics i carenes amb altures superiors als 2000 metres i que a mesura que ens acostem a l’extrem nord, a tocar el Parc Nacional d’Aiguestortes i Sant Maurici superen els 2600 metres i estructurada al llarg del cabalós riu Flamisell. Aquest relleu i l’especial microclima que gaudeix és el que dóna caràcter a aquesta vall, plenament pirinenca.

Des de Senterada, on comença la vall fins a Sallente, a la seva capçalera, els poblets s’arreceren als vessants a certa alçada del riu, per aprofitar el màxim d’hores de llum, malgrat que el poble més alt és Capdella, a 1420 metres i a tocar el riu.

Històricament va estar vinculada al terme de la baronia d’Erill, de l’Alta Ribagorça però el fet que les comunicació són més fàcils cap al Pallars Jussà, va propicià que adscrigués al Pallars Jussà a inicis del segle XX.

La economia de la vall va canviar molt en el moment de la construcció de la primera central hidroelèctrica, la de Capdella, l’any 1914 per aprofitar les grans reserves d’aigua de la capçalera de la vall. Durant els inicis del segle XX es van construir una xarxa de canals subterranis que connecten entre d’altres els estanys de Cubieso, Nariolo, Tort, Saburó, de –Mar, etc amb l’Estany Gento, que serveix de regulador i que desguassa fins l’estany de Sallente, on es situa la central hidroelèctrica.  Aquest sistema és reversible i per la nit, es bombeja aigua de Sallente a l’estany Gento.

Per conèixer la història de la construcció de la presa i el sistema hidroelèctric de la Vallfosca, podem visitar el museu de la central, inclòs dins la xarxa de museus de la ciència i de la tècnica de Catalunya permet conèixer el procés que va portar la instal·lació de la central, la infraestructura de la que consta la central i els canvis econòmcs i socials que la seva construcció va provocar. Pots consultar els horaris al web: http://www.vallfosca.net/ca/coses-per-fer-i-veure/museu-hidroelectric-de-capdella/

A la Vallfosca disposem d’una bona xarxa de camins abalisats que ens permeten recorre-la  i accedir als principals punts d’interès. http://www.vallfosca.net/ca/coses-per-fer-i-veure/senderisme/

En aquest article us proposem tres rutes.

La Via Verda del carrilet de l’Estany Gento

Pantà de Sallente. Foto G. Portabella

Pantà de Sallente. Foto G. Portabella

Una de les rutes que es pot fer a l’estiu aprofitant la obertura del telefèric i en aquest cas, apta per a tots els públics, és la ruta de la via verda del carrilet de l’estany Gento, de 5 km de longitud. La ruta té un relleu pràcticament nul, de 70 metres.

Pots descarregar-te el track a http://www.vallfosca.net/ca/ruta/via-verda-del-carrilet/

Podem accedir a l’Estany Gento, a 2200 metres d’altura i seguir la via verda del carrilet, de 5 km de longitud. El telefèric està obert els mesos de juliol, agost i setembre. Podeu consultar els horaris i les tarifes al web http://www.vallfosca.net/ca/coses-per-fer-i-veure/teleferic/

Ruta circular de la Plana de Mont-ros, Castell-estaó, Antist i Beranui

Panoràmica de la Plana de Mont-ros. Foto G. Portabella

Panoràmica de la Plana de Mont-ros. Foto G. Portabella

Una ruta circular que connecta tres miradors de la vall, el de Castell-estaó, Beraniu i Antist, es pot fer combinant els camins 36, 36b i 38 de la xarxa de camins de la Vallfosca.

Aquest circuit de dificultat moderada, de 11,10 km de longitud i 3 km de temps de marxa, té un ascens acumulat de 717 metres. El circuit es pot començar a la Plana de Mont-ros i seguir la direcció contraria a les agulles del rellotge, passant per Castell-estaó, Antist i Beranui, per retornar a la Plana.

De la Pobleta de Bellveí al pont del diable per Estavill i Senterada

Una tercera proposta, a l’entrada de la vall, és la que surt de la Pobleta de Bellveí, ascendeix cap a Estavill passa pel pont del diable i baixa cap a Senterada per tornar a la Pobleta. Aquesta ruta, de dificultat de moderada a exigent té 13 km de distància i ocuparà bona part del dia.

Els allotjaments acreditats per Benvinguts a la Vallfosca són: l’Hotel Vallfosca a Molinos, l’Hotel Apartament L`Era del Marxant a la Pobleta de Bellveí, Casa Macianet a Beranui i Casa Leonardo a Senterada.