Boscos de ferro: el Bosc de Virós
Bosc de Virós. Foto: G. Portabella

Boscos de ferro: el Bosc de Virós

La tranquil·litat i el silenci que sentim mentre passegem pels boscos de Virós són molt diferents del què s’escoltaven en segles passats, quan la industria del ferro estava en el seu màxim a les valls pirinenques. Per a la industria del ferro cal, com és evident, l’existència de mineral de ferro, però també cal que hi hagi abundància de fusta per a fabricar el carbó dels forns i d’aigua per a moure els martinets de la farga.

En èpoques medievals, la mena extreta de les mines es fon amb el carbó vegetal en uns forns per extreure’n el mineral de ferro, que posteriorment es pica per a extreure les escòries. Amb el Tractat dels Pirineus es van perdre les mines del Vallespir, cosa que significa un increment en la producció a les mines del Ripollès, d’Andorra i del Pallars. Aquest mateix segle XVII s’introdueix un element tecnològic que millorarà la producció i qualitat dels ferros produïts en les fargues: la trompa d’aigua. Aquest artefacte aporta un flux d’aire constant gràcies a la succió de l’aigua en caure per una tovera. Amb aquesta innovació, els forns arribaven a temperatures de 1000º centígrads i que millora la fossa del mineral o masser.

Posteriorment, amb les grans martinets de fargar accionats amb la força de l’aigua canalitzada es pica el masser de ferro per expulsar-ne les escòries. L’acció continuada del martinet fa que les molècules del ferro s’alineïn, creant un ferro d’estructura laminada que a més a més de la duresa, impedeix que el rovell entri dins la massa fèrrica.

Amb el martinet de fargar es produïen els lingots, que posteriorment s’escalfaven al roig i es treballaven amb el martinet d’estirar, de dimensions més petites amb el que es produïen les barres de ferro.

L’economia de la Vallferrera des de l’edat mitjana es centra en l’obtenció i processat del ferro i es tenen notícies que al tercer quart de segle XIX hi havien 5 fargues que produïen 360 ones de ferro cada any que proporcionaven feina a unes 600 persones. Cal pensar que aquest ferro s’ha de transportar a la resta de Catalunya en un moment en què hi havia molt poques carreteres.

Per conèixer el nostre passat tecnològic, us proposem dues rutes pel bosc de Virós amb les que descobrir els valors naturals i patrimonials relacionats amb l’obtenció del ferro a la Vall ferrera.

La ruta de Buiro i Santes Creus, és una ruta circular de 5,5 km de longitud, que té una dificultat física i tècnica fàcil i que pot ser completada en una hora i mitja, sense parades. El seu inici és a l’aparcament de les bordes de Buiro.  L’interès està centrat en l’aprofitament del bosc.

La ruta de la Costa dels Meners, és també circular, de 4,3 km de longitud, que té una dificultat física i tècnica fàcil i que pot ser completada en una hora i mitja, sense parades. El punt d’inici és al costat del refugi del Gall Fer, a una cota més alta i on podrem trobar restes d’un forn i escòries metàl·liques.

Un cop hem fer les rutes, podem visitar els poblets de la vall. Si aneu a Àreu, podreu també conèixer el museu-serradora hidràulica http://www.serradora-areu.org

A inicis de juliol es celebra la Fira del Ferro Pirinenc, vinculada al patrimoni natural i cultural relacionada amb la siderúrgia.

Per a la vostra estada a la Vallferrera, podeu utilitzar els establiments de Benvinguts: a la mateixa Vallferrera teniu l’Hostal Montanya d’Alins, a prop, el càmping la Borda del Pubill a la Ribera de Cardós i una mica més llunys, Casa Bellera a Caregue, l’Alberg l’Abadia a Montenartró i més allunyats tenim els establiments de les valls d’Àneu i d’Espot.